Els buits infinits

Anna Boixadé Solerdelcoll

Aquest conjunt de poemes voldria ser el recull de les emocions que es viuen davant les pèrdues i renúncies que anem fent al llarg de la vida. Fer-se vell implica perdre la joventut, i en perdre-la també veiem marxar moltes virtuts que semblaven eternes i no ho són: la bellesa, la fortalesa, la llibertat de moviments, l’absència de malaltia, la superació del dolor… tota aquesta plenitud que donàvem per feta i que es va marcint de mica en mica, obligant-nos a readaptar-nos constantment.

La veu de qui relata aquests poemes és la d’un home que es fa vell i emmalalteix. La malaltia el porta a perdre la possibilitat de moure’s lliurement i el fa depenent de la cura d’una tercera persona. La casa que havia estat la seva llar esdevé la seva presó. És per tot això que va passant per les diferents etapes de dol, fins que arriba la seva mort.