Jordi Davó Abad
Solstici d’un deliri naix de les llàgrimes, dels records i dels somnis d’un ésser humà que només anhela estimar. L’amor és llar, refugi on els malsons i els somnis ballen junts. Allí les cançons són dolces i alegres, però quan el vent brufola es tornen fredes i tristes. Aquest poemari recull totes aquestes emocions que neixen des de l’indret més profund del cor. No hi ha grans lletres ni obres mestres, sinó escrits i versos que reflecteixen els sentiments de a qui un bes li ha capgirat la vida.